historia-la-principal-de-cassa

La cobla orquestra La Principal de Cassà (Cassà de la Selva) es documenta per primera vegada del 15 al 17 d’agost de 1897, amb motiu de posar la nota musical als balls i concerts de tarda i nit al Centre Econòmic, en el marc de la festa major de la Bisbal d’Empordà (La Vanguardia, Barcelona, any XVII, núm. 5123, 07-08-1897, pàg. 3).

Amb posterioritat, i a més de a la pròpia vila cassanenca, el seu nom apareixerà en la premsa de l’època, amb un degoteig d’actuacions en diferents municipis de les contrades gironines, com ara Sarrià de Ter, Portbou, Girona, Lloret de Mar, Llambilles, Anglès, Tossa de Mar, Sta. Cristina d’Aro i un llarg etcètera.

A partir de 1915, amenitzà celebracions i festes majors de municipis de la província de Barcelona, com ara Malgrat de Mar, St. Celoni o Montmeló, debutant l’1 de gener de 1917 al Palau de Belles Arts, de Barcelona, actuant a Beziers i Cette (França) entre el 8 i 11 de juny d’aquell any i repetint al Palau de Belles Arts barceloní (en un festival de danses junt a l’Esbart Català de Dansaires) el 29 d’aquell juny, esdevenint habituals, a partir de llavors, les actuacions a la ciutat comtal (com el concert que realitzà el 1919 al Palau de Belles Arts, en col·laboració amb l’Orfeó Gracienc i estrenant la sardana Bruixes dansaires, del mestre Francesc Pujol). Aquesta singladura i cúmul d’actuacions tingueren una cirereta d’èxit: el gener de 1924 la formació cassanenca fou contractada pel Centre Català de Madrid i actuà a l’Ajuntament i el Palau Reial, essent la primera cobla que va tocar sardanes en directe a Ràdio Madrid, interpretant-hi, en plena dictadura del general Primo de Rivera, la sardana La Santa Espina, del mestre Enric Morera, peça prohibida a Catalunya en aquells moments. La seva professionalitat féu que el gener de 1925 tornés a actuar a Madrid, conjuntament amb la Banda Municipal en un gran concert al teatre El Centro, novament convidada pel Casal Català madrileny.

Considerada per l’escriptor, historiador i mecenes cultural gironí Josep Grahit i Grau (1883-1960) en el seu llibre Recull Sardanístic (1916) com una de les sis formacions del 2n grup, des del 1920 formava part del Sindicat de Músics i Orquestres de Girona com a cobla orquestra de 1a categoria, qualificació que mantingué molts anys. Durant aquesta primera etapa, formaren part dels rengles de la formació noms tan coneguts com Enric Gruart (el promotor), els tibles Josep Font i Grau i Narcís Costa i Horts o els tenores Ramon Rossell, Ferran Rigau, Francesc Planas i Josep Coll i Ligora.

Dissolta arran de la Guerra Civil espanyola (juliol de 1936), després del conflicte reprèn l’activitat amb el nom de cobla orquestra Hispania, formada per una combinació de joves instrumentistes (com Josep Mir) i veterans músics (com Pere Mercader i Andreu), recuperant el nom original el 1943. Cinc anys més tard, el 1948, n’agafà la direcció Joaquim Poll i, el 1950, la passà a dirigir Pere Camps. En els anys posteriors, en formaren part músics com el flabiolaire i tenorista Ramon Cortada, el trompetista Josep Aguiló i de Blasco, Martí Llosent, el trompetista Joaquim Nogué, Modest Puig, etc. Foren els anys en els que la cobla tingué nombrosos lloguers arreu, essent habituals també les actuacions a Barcelona i a la seva demarcació. A banda d’algunes actuacions a la Catalunya Nord durant el franquisme (sortides molt escadusseres i amb salconduits), represa la democràcia, habituals els lloguers arreu, destaca el viatge que la formació féu a l’Argentina l’agost de 1986, essent contractada per amenitzar els actes de celebració del centenari del Casal Català argentí, amb actuacions (sardanes de plaça i de concert, ballets i glosses) al Casal Català de Rosario, al Palau d’Exposicions de la Generalitat de Catalunya de Buenos Aires i al Casal Català de Buenos Aires.

L’any 1988, arrel de no solucionar les diferències amb els hereus del músic propietari del nom de la formació, el conjunt es veu obligat a adoptar-ne un altre, Selvamar, que mantindrà fins el 2009. L’any 2010, la formació torna a adoptar el nom de La Principal de Cassà de la Selva i presenta el seu primer CD, titulat Ressons de segle, que es completarà el 2012 amb el CD Un tomb per la sardana. Des de l’any 2010, ha estat una formació bastant estable i amb poques variacions i, des del 2020, i comptant amb la direcció del músic i compositor calongí Ivan Joanals i l’assessorament de l’historiador escalenc Jordi Gallegos, la formació cassanenca ha iniciat el camí de presentar, mínim, un projecte musical per temporada (el 2020, el concert La Sardana popular. Xaxu i els seus contemporanis i, el 2021, el concert Les comarques gironines a so de cobla i l’espectacle de música i dansa Una festa empordanesa cap al 1900, junt al Grup Montgrí Dansa, de Torroella de Montgrí).

Història